Menorca, que té una icona alternativa, captiva per la persimoniosa naturalitat que s´encomana. El paisatge captiva per la seva verdor, pròpia de muntanya i de pastures, que hi són, tot i ser una illa reserva de la biosfera. Majestuoses aus a l´albufera, carreteres amb pocs cotxes, urbanitzacions comprades per estrangers alemanys i anglesos, que formen pobles desèrtics almenys aquest desembre.. i un vent que xiula i xiula, que fa que les portes de les cases tinguin una obertura distinta per no estar obertes de la tramuntana illenca. Bons formatges artesants i bona sobrassada, sens dubte. I què cal dir de les platges, distintes segons les zones, algunes a voltes accesibles, altres rodejades de cases blanquejades de turistes que hi treuen cap tan sols els estius. Està a un punt d´estar ocupada, preocupats per turisme de temporada, 7 pobles, indrets sorprenents i bona senyalització viària i zones d´aparcament, almenys ara.
La parla catalan de sonoritat tancada encandilai requereix habilitat de descobrir-hi "ido", "cotxo", "sa gent", i que no es perdi com a valor a la diversitat de la llengua comuna.
Ara bé, ni centre d´artesania obert, ni de la natura a les tardes a Mercadal són oberts,els principals comerços hotelers, bars, establiments i comerços tancats de la illa, si hi vas fora de temporada, els aboca a un peix que es mossega la cua pel turista que hi busca un valor afegit. Si no hi ha serveis atractius, els turistes no vindran fora de quan faci sol. Aquest és el seu drama i la manca d una oferta cultural àmplia , almenys a les ciutats referents de Ciutadella o a Maó. Que les urbanitzacions despersonalitzades, per molt que siguin amb colors blancs, no es reprodueixin i es donin més a le speculació immobiliària de portentosos acaudalats foranis, i siguin nuclis tranquils, sostenibles, però amb un futur d ´una vellesa talaiòtica, amb parets a pedaços de terrenys per parets típiques cosides arreu. La essència hi és, que no es perdi, ara que hi són a temps. Aquí teniu una mostra que vaig recollir-hi recentment, per assaborir la part més bella d´una illa tranquila, un ritme veritablement menorquí de vida encomanadís.
La parla catalan de sonoritat tancada encandilai requereix habilitat de descobrir-hi "ido", "cotxo", "sa gent", i que no es perdi com a valor a la diversitat de la llengua comuna.
Ara bé, ni centre d´artesania obert, ni de la natura a les tardes a Mercadal són oberts,els principals comerços hotelers, bars, establiments i comerços tancats de la illa, si hi vas fora de temporada, els aboca a un peix que es mossega la cua pel turista que hi busca un valor afegit. Si no hi ha serveis atractius, els turistes no vindran fora de quan faci sol. Aquest és el seu drama i la manca d una oferta cultural àmplia , almenys a les ciutats referents de Ciutadella o a Maó. Que les urbanitzacions despersonalitzades, per molt que siguin amb colors blancs, no es reprodueixin i es donin més a le speculació immobiliària de portentosos acaudalats foranis, i siguin nuclis tranquils, sostenibles, però amb un futur d ´una vellesa talaiòtica, amb parets a pedaços de terrenys per parets típiques cosides arreu. La essència hi és, que no es perdi, ara que hi són a temps. Aquí teniu una mostra que vaig recollir-hi recentment, per assaborir la part més bella d´una illa tranquila, un ritme veritablement menorquí de vida encomanadís.
Related Site
-Gretna Green Weddings
-How Becoming a Wedding Planner
Related Videos :below I show related videos and not so related to this article.
Title: ibiza
Un paseo por la ibiza mas natural, el puerto y la catedral.
Title: Calma chicha a bordo de un catamarán
Mallorca - Menorca 2006
Suscrbete va Feed (RSS)
0 comentarios:
Publicar un comentario